El meu univers és clarament simbòlic i, francament, ja em va bé. Em serveix per il·lustrar pensaments amb imatges. És per això que crec que m'estimo tant la fotografia i l'escriptura. Aquests dos mons són tan BELLAMENT simbòlics (tota imatge, tot mot implica necessàriament un concepte mental previ...) que, amb sinceritat, em sento com peix a l'aigua. En l'apartat de "Microcosmos i el collage" parlava de símbols; símbols que es podien "llegir" en el treball que properament lliurarem. Alguns d'aquests no s'han utilitzat, queden en la meva particular caixeta de Pandora per a un futur, de ben segur, immediat; però em fa contenta veure que d'altres (com la meva dèria pel pas del temps, representat mitjançant el rellotge i les diferents fases d'un eclipsi de Lluna... [Aquí hi entraria també el concepte de racionalitat i feminitat respectivament...]) han anat prenent forma en aquest espai que la meva companya i jo mateixa hem anomenat "Collage en construcció". Tot i que el collage, en forma de treball acabi avui aquí, el nostre collage personal continua, perquè en aquest món tan bellament simbòlic, francament, ens hi sentim... com peix a l'aigua...Àngels
No hay comentarios:
Publicar un comentario