"Qué es la vida, un frenesí/ qué es la vida, una ilusión,/ una sombra, una ficción,/ que el mayor bien es eterno/ que toda la vida es sueño,/ y los sueños, sueños son." Calderón definia així el complicat concepte de "vida" i segurament (no sóc ningú per començar a desmuntar els mestres...) tenia tota la raó, però nosaltres creiem que la vida s'assembla més a un joc; un joc de cartes. Quan neixem se'ns reparteixen unes cartes i al llarg de la vida anem fent joc... De vegades, les cartes són excel·lents però les circumstàncies de la vida fan que no sapiguem jugar-les amb prou intel·ligència i d'altres vegades, les cartes són bastant mediocres, però tenim una agudesa (segurament fruit de la necessitat) tan clarivident que el joc, sorprenentment, no pot ser millor... És per això que, de fet, no importen gaire les cartes obtingudes sinó saber jugar amb habilitat i... això sempre... tenir, per si un cas, un bon as a la màniga.
Àngels
No hay comentarios:
Publicar un comentario